A- A A+

Observeu atentament la fotografia següent, obra del fotògraf Víctor Colomer, i responeu:

Font: Víctor Colomer, 1932 Tarzán de los monos. W. S. Van Dyke.
Johnny Weissmüller. Monument de Colom [en línia]. <http://www.justimagine7.com/barcelona-és-hollywood/bcn-hwd-1920-1940>.


1. Analitzeu aquesta imatge, en un mínim de dues-centes cinquanta paraules, desenvolupant els aspectes següents:

  • l’ordre de lectura i els recorreguts visuals;
  • l’estructura dels elements que componen la imatge;
  • la valoració cromàtica;
  • les textures.

2. El fotomuntatge és una técnica fotogràfica utilitzada amb uns propòsits concrets. Enumereu i descriviu dos d’aquests propòsits i expliqueu quins elements es poden fer servir en aquesta tècnica.

2.3. Definiu els termes collage i fotomuntatge i digueu quina diferència hi ha entre l’un i l’altre. Justifiqueu la resposta.


Les redaccions poden ser molt diverses, per això es valorarà en la resposta la bona estructuració i exposició de les idees bàsiques i la capacitat de desenvolupament d’un discurs narratiu clar i sintètic en referència al’anàlisi de la imatge. Dins de la valoració de la competència d’analitzar visualment la imatge s’avaluarà positivament l’abundant utilització de terminologia pròpia de la matèria i la comprensió d’allò que es demana.

Els conceptes mínims que han d’estar presents a la redacció són:

- Ordre de lectura i recorreguts visuals: L’ordre de lectura ve determinat per la línia diagonal que creua la imatge des de la part inferior esquerra fins a la part superior dreta. (Hi hauria un únic recorregut visual que comença amb la figura inclinada de Tarzan, passa pel seu ganivet i pel rostre i acaba en l’escultura del lleó)

- Estructura dels elements que componen la imatge: L’autor del fotomuntatge ha triat un enquadrament amb un pes visual destacat a la meitat dreta de la imatge i ha equilibrat la composició amb la silueta de l’actor retallada d’un fotograma d’una antiga pel·lícula de Tarzan. Les dues figures, la humana i la del animal de bronze, són les úniques que destaquen en una imatge on el fons és un pur decorat a efectes expressius.

- Valoració cromàtica: Per tal d’aconseguir una major versemblança que encaixi de ple amb l’imaginari col·lectiu del Tarzan clàssic, l’autor ha escollit tractar el fotomuntatge en blanc i negre, jugant amb l’escala de grisos. Destaca així la figura del lleó, ja que es tracta d’una escultura de bronze que adquireix una valoració cromàtica molt fosca, pròxima al negre. Contrasta amb tota la gamma de grisos que hi ha al seu voltant i, sobretot, amb la línia clara del ganivet que Tarzan porta a la mà dreta, preparat per atacar.

En tota la fotografia es pot destacar també el paper que hi juga la il·luminació natural, ja que en ambdues figures destaquen les parts on la llum s’hi reflecteix. En el cas de Tarzan, la cama dreta i el tors, juntament amb el ganivet ja mencionat, i en el lleó les potes de darrera, que brillen, permeten que es destaqui la musculatura esculpida.

- Textures: El joc de textures repeteix el contrast cromàtic, ja que hi trobem bàsicament dos punts d’atenció destacats:

1.Al costat esquerre trobem la figura humana, més petita i d’aparença dèbil que la figura de l’animal del costat dret.
2. La textura metàl·lica del lleó el dota d’un major pes visual, i d’una gran presència, força i sensació d’invencibilitat.
3. En tercer pla queda la textura de la pedra que serveix de pedestal a totes dues figures.
4.Finalment trobem una quarta textura, més desdibuixada, formada pels arbres i per algun element del paisatge urbà de la ciutat.


 

Joomla templates by a4joomla