A- A A+

Realitzar l'anàlisi contextual de les següents imatges. També caldrà realitzar, de l'anàlisi denotatiu la descripció objectiva dels elements.

Aquest anàlisi es realitzarà a classe individualment es dedicarà entre 15 i 20 minuts per cada imatge.
Després d'aquests 15 o 20 minuts els alumnes exposaran l'anàlisi en veu alta a classe.
 
 
Port de Barcelona, Andreas Kierulf, 1994
 

A tall de referència i context:

Amb el títol Port, Barcelona, Andreas Kierulf va realitzar una de les vuit fotografies de la seva sèrie sobre la ciutat comtal destinades a ser comercialitzades en forma de làmina i que es poden trobar en botigues especialitzades a les Rambles. Es tracta, doncs, d'una fotografia eminentment turística destinada a evocar el record de la ciutat i provocar el goig estètic enl'espectador. 

Dels elements morfològics cal destacar sobretot el punt de vista, ja que es tracta d'un panorama clàssic del port de la ciutat amb la muntanya de Montjuic al fons captat des de l'extrem nord de la façana litoral. En aquest cas ens trobem davant d'un gran pla general plantejat amb forma gairebé simètrica al voltant d'una línia horitzontal central delimitada per la costa. La meitat superior està dominada pel cel, i l'inferior pel mar. El tram central, el més important en l'ordre de lectura, és el perfil de la ciutat amb Montjuic emmarcat entre la torre delfunicular i l'edifici Porta del Mar.

És precisament el reflex d'aquests dos edificis, il·luminat l'un i fosc l'altre, pràcticament l'únic que enterboleix el reflex de la part inferior de la imatge. Enaquesta meitat destaquen tan sols com una mena de línia de punts les dues paral·leles que formen les bolles sobre el mar. La textura aprofita perfectament l'hora del capvespre en que està feta la fotografia per suggerir perfils i ombres que es retallen sobre l'horitzó. Els petits punts de llum que delaten els edificis ajuden a completar el conjunt de diferents textures de la fotografia.

Pel que fa a l'ús del blanc i negre, no es tracta d'una elecció casual, sinó d'una opció artística que permet igualar els colors del cel i del mar, convertint-los en un únic marc on destaca la característica silueta de la ciutat. 

A nivell compositiu es pot destacar la gairebé total horitzontalitat, només trencada per les dues esgarrapades verticals dels dos edificis més alts als seus extrems i pel traç diagonal creat perles bolles, que suggereixen un punt de fuga amb una certa continuïtat a les tres xemeneies de l'Avinguda Paral·lel. 

La il·luminació és natural, tot i que es juga amb l'entrada de llum, ja que el diafragma obert permet a l'autor el joc de grisos entre el cel i el mar que remarquen la simetria i l'efecte d'horitzontalitat, donant a la vegada un aura de poesia al port de la ciutat. 

Els valors semàntics de la fotografia ens porten a destacar com l'autor ha buscat un moment del dia com és el capvespre en que la llum és especialment propícia per poder jugar amb l'horitzó i retallar nítidament un dels sky-lines  més característics de la ciutat de Barcelona. L'autor busca un punt de vista bastant més allunyant del que acostuma a ser habitual en fotògrafs i pintors clàssics que solen limitar l'enquadrament a la muntanya de Montjuic. La fotografia de Kierulf en canvi mostra una panoràmica molt més àmplia allunyant al màxim el punt de vista de l'espectador, però no fins al punt que no sigui identificable el panorama que es retrata.

Es tracta 
de la recreació poètica d'un paisatge de la ciutat donant protagonisme al mar i al cel, on la muntanya i la ciutat són una entrada de terra i edificis dins de la natura.


 
 
Joomla templates by a4joomla