A- A A+

Analitzeu aquesta imatge basant-vos en els valors expressius i semàntics que observeu.

  • Expliqueu detalladament les eines i els procediments que pot haver utilitzat l’autor per a fer la fotografia i justifiqueu-ne el raonament.






    A tall de referència i context:
    Amb el títol de Casa Amatller i Casa Batlló, Barcelona, Andreas Kierulf va realitzar una de les vuit fotografies de la seva sèrie sobre la ciutat comtal destinades a ser comercialitzades en forma de làmina. Es tracta, doncs, d'una fotografia eminentment turística destinada a evocar el record de la ciutat i provocar el goig estètic en l'espectador.



    ELEMENTS MORFOLÒGICS
    Dels elements morfològics cal destacar sobretot el punt de vista, ja que es tracta d'un aspecte gairebé inèdit d'aquestes dues façanes modernistes, que habitualment ens són mostrades a peu de carrer, i aquí estan a l'alçada de l'espectador, ja que, com es pot veure, la fotografia està presa des d'una alçada frontal als edificis, segurament des d'un tercer pis a l'altra banda del carrer, per evitar les branques dels arbres i els cables elèctrics.


    La textura està cuidada amb notes de brillantor, buscant destacar els principals elements arquitectònics de l'obra gaudiniana, la creu bulbosa, les escates de pell de drac i els milers de vidrets i botons de ceràmica que recobreixen la façana, així com els antifaços de les balconades.

    Pel que fa a l'ús del blanc i negre, no es tracta d'una elecció casual, sinó d'una opció artística predeterminada que busca transformar els colors gaudinians en una riquíssima gamma de grisos.

    A nivell compositiu es pot destacar la seva horitzontalitat, és a dir, la composició apaïsada que s'enfronta radicalment també al que seria la realització fotogràfica més habitual d'aquests edificis, que sol resoldre's amb la composició vertical.

    Podem distingir fins a tres termes espacials diferents: el primer correspondria
    a l'edifici de la dreta, el segon a l'edifici de l'esquerra i l'últim al cel que els emmarca a tots dos. Encara que els dos edificis, evidentment, estan alineats en façanes continues és la diferent il·luminació d'un i altre la que provoca en l'espectador aquesta sensació de doble situació espacial.

    La il·luminació és natural, tot i que es juga amb l'entrada de llum, el diafragma obert permet a l'autor distingir entre les dues cases, deixant en primer pla el protagonisme de Gaudí vers el segon pla de l'obra de Puig i Cadafalch. El fotògraf es recrea doncs, en la perfecta il·luminació que de nit ressalta els relleus de l'edifici gaudinià, que es converteixen segons els experts en un dramatisme quasi teatral de fons marins i bombolles d'aigua.

    Els valors semàntics de la fotografia ens porten a destacar com l'autor ha buscat un moment del dia com és el capvespre, en que la llum és especialment propicia per destacar la bellesa d'aquest racó modernista de la ciutat. Andreas Kierulf fa un enquadrament que tot i mostrar dues de les més emblemàtiques façanes modernistes de Barcelona, en destaca només una, precisament aquella on recau el pes visual de la imatge.

    El significat latent de la fotografia és transmetre a l'espectador que tot i que Barcelona va comptar amb excel·lents arquitectes modernistes, el més destacat i valorat actualment es Antoni Gaudí, per sobre d'altres obres que queden a un segon pla, eclipsades com a la fotografia.

  • Finalment, remarcar l'aparició dedos núvols sobre el cel que venen a aportar profunditat a la fotografia i a la vegada poden funcionar com a joc metafòric referent als dos edificis que presideixen la imatge.


  • Pel que fa a la fotografia de l'examen, es tracta d'una imatge captada al capvespre, es dir amb poca llum natural, i evidentment, sense cap opció pel fotògraf de realitzar una il·luminació artificial, fora de la pròpia de l'edifici. Per això l'autor ha utilitzat una obertura de diafragma alta, amb un número f que pot oscil·lar entre f8 i f11. També s'ha treballat el concepte de profunditat de camp, donat la màxima factible per tal de poder tenir el màxim d'elements enfocats.

    L'alumne pot deduir l'ús d'una òptica zoom i l'alçada del fotògraf per sobre del nivell de carrer, donat que es tracta d'una imatge sense efecte de contrapicat i a una gran distància.

    Poden destacar el fet que no hi ha cap tipus de filtre, ni cap mena de manipulació digital posterior. Això s'observa, per exemple, en l'antena que sobresurt de la casa Amatller i el petit fragment d'edifici que sobresurt a la part superior dreta de la casa Batlló, com si fos una petita taca negra; tots dos elements que es podrien considerar defectes són utilitzats per l'autor per reforçar el caràcter realista de la seva obra.

Joomla templates by a4joomla